Així de bonica es veia la Pedrera abans d'entrar en ella,...
Altra cosa va ser quan es començava a pujar
i no us dic res quan miraves cap avall, quasi donava vertigen de com estava d'empinada
En pujar dalt, i des dels seus 1.406 mts les vistes eren ensisadores, allí estava Aitana,...
o el Penyal d'Ifach, que semblava un cigronet a l´aigua
I poquet a poquet els esmaperduts anaren fent cim, primer com no, el "Sherpa" Edu
I després com un llarg rosari,...
anaven entrant,...
uns amb cara de més cansats
Altres, se'ls veia l´alegria reflexada al rostre
i així poc a poc,...
però contents,...
Tots i cadascú,...
tingueren la satisfacció,...
de vore´s dalt d'un dels cims,...
més mítics del País Valencià.
Tothom ho va gaudir, tant els nous,...
com els històrics.
Al darrere,...
i molt al fons,...
quedava el monstre Benidormí,...
amb els seus gratacels,...
i la seva illa,
illa que com tots bé sabeu, és,...
el trosset de pedra que li falta a,...
la muntanya que nosaltres coronàvem.
Ho diu la llegenda, que Sant Jaume Apòstol,...
lluitant contra,...
un cabdill moro,...
el seu cavall,...
va fer una guitza amb tanta força,...
que va trencar la muntanya, provocant eixe "finestrat"
Esperem que en la propera excusió en siguem tants i ho passem tant bé!
Vicent: ets molt gran, ridiela!, i cada volta escrius millor (redeu amb la Carruaneta).
ResponderEliminarGrandes imágenes para grandes momentos.
ResponderEliminarUn abrazo